Cartell per la IV Setmana de l’animació. Marina Garcia
Una mica és intentar buscar el significat gràfic més diferent del concepte de l’ànima, allò tan efímer. Remoure tots els significats, totes les cultures, tot allò que s’atribueix a l’ànima. Particularment l’ànima per mi és fosca, que ni se sent, ni es veu ni s’hi pot parlar. A partir d’aquí buscar elements d’arreu del món que ho simbolitzin. El primer que em va passar pel cap és un mussol, l’animal de la nit que no es veu, però cap a on dirigir-ho? El famós mico que ni veu, ni escolta, ni parla. I què passa ara? Què significa l’ànima per a altres cultures? per exemple, a la cultura india, l’ànima, l’esperit, és simbolitzat per un tòtem, idolatrat. I és d’aquesta barreja d’elements completament llunyans es crea una composició gràfica interessant. Tots els elements del cartell tenen una característica en comú, la linealitat, el contorn, el color de la fusta, sempre acompanyat per petits detalls que diuen que marca la diferencia.